Dilluns, 1 d'agost de 2011


Després de dormir bastant bé, avui toca el dia friki, visita (si ens deixen) a l'Area 51, on diuen que l'ejercit nord-americà tenen extraterrestres desde els anys 50.

Ens enfilem cap el nord, per bordejar la base militar de Nellis i visitar el poble de Rachel, a Nevada. Després d'un parell d'hores de cotxe pel desert més autentic d'Estats Units em arribat al poble de Rachel, on ja havien aterrat els alienigenes !!

Estan entre nosaltres...

Aquest ha tingut una averia

Després em intentat arribar fins les fronteres de al base Nellis, dins on hi ha la Area 51, em arribat pero no em pogut fer cap fotografia perque ens em "jinyat" ja que al arribar al cartell havia un tot terreny vigilant l'acces i a més deien que estaba prohibit fer fotos i que tenien permis per disparar contra qui trenques les normes, així que no em volgut fer enfadar als americans (que son una mica seus amb els secretismes) i em donat mitja volta, pero amb la satisfacció d'haver arribat tant lluny.

Una replica del cartell de veritat

I ja em fet camí fins a LAS VEGAS, i ho poso amb majusculas per que s'ho mereix, quan arribavem nos ens semblava res de l'altre mon (encara era de dia) pero al entrar a l'Strip em començat a flipar amb el que veiem, edificis gegants, igual que a les pelis pero a l'entrar al nostre hotel (ens allotjem en el New York New York) i em vist el hall, em vist que necesiteriem varis dies per veure aquesta ciutat.

Un tros del Hall de l'hotel

Em pujat a l'habitació i em baixat a veure el nostre hotel, per sopar alguna cosa. El poc que em vist ens ha impresionat.
 
L'exterior:

Façana del New York

I demà a seguir veient el Strip i trobar un vol per fer la visita al Gran Canyon (i tot això a 40 graus ara que son la 1 de la matinada, demà al migdia morirem...).

Avui un 2 por uno que ahir se'm va fer tard i estava molt cansat.

Diumenge, 31 de juliol de 2011

Després de despedirnos de la Carola i en Julian vam tornar al camí. Vam decidir tornar a entrar al parc Yosemite per veure la ultima part dels llacs que no vam veure el dia anterior per ser de nit. Vam tornar a fer la cua per entrar encara que com que teniem el pase del dia anterior (dura 7 dies) ens van avançar en la cua.

El problema el vam tindré al arribar al llac que voliem fotografiar, i es que va començar a ploure, fen que casi no poguessim baixar del cotxe, així que vam fer alguna foto nova pero vam tornar al camí.

El pla del dia era arribar al Death Valley e intentar creuarlo abans que es fes fosc. A l'hora de dinar vam arribar a Lone Pine, l'ultim poble abans d'entrar en el Death Valley.
Resulta en aquest poble i al seu voltant es van rodar moltes pelicules del oest dels anys 50-60 (i alguna més moderna) aixi que els restaurants i les botigues "farden" d'aquest fet i tenen les parets amb fotos de famosos que van passar per allí.

Reconstrucció d'un ranxo

Vam dinar en un restaurant un parell d'hamburgueses (la Queralt de pavo i jo de Bufal) que la propietaria ens va dir que eran del "ranxo", la veritat es que estaven molt bones.

A la tarda vam decidir creuar el Death Valley, el lloc més profunt de la terra, on s'arriben a temperatures de 60 graus (tot això ho deia la guia), suposem que perque estaba enuvolat pero no feia pas tanta calor, vam creuar el desert sense cap inciden (excepte que sens va fer de nit com sempre) i vam arribar a un motel del poble de Beatty, a l'altre banda del Death Valley (molt bon motel, per 40 euros hem dormit com reis (i reines)).

L'entrada del Death Valley



Un dels punts més baixos de la terra

I a l'endema, dia friki....

.
Ahir no vaig poguer actualitzar, pero ho faig offline i ho penjo ara, a més avui entrada doble.

Em visitat el park Yosemite, després de casi 2,5h de cotxe per arribar desde un lloc indeterminat entre San Francisco i el parc (on hem passat la nit perque ja no podiem més).

Les primeres impresións son impresionants, arbres gegants (com els nostres pins pero molt més amples), pareds de pedra gegants (el somni de qualsevol escalador) i un verd deslumbrant. Pero em arribat a l'entrada del parc i sens ha començat a caure la magia, al tindre que fer cua per entrar ja que es paguen 20 dolars per cotxe, que ho trobem normal, pero crean un coll d'ampolla per poguer entrar al parc.

Bé, superada aquesta primera prova, em anat entrant en el Yosemite Valley, on hi ha la concentració de la majoria de maravelles d'aquest parc, increibles castades i els famosos Half Dome i el Capitan.

Vistes desde la Vall de Yosemite

Em decidit començar veient la Cascada BridalVeil Fall, ja que es la més propera a l'entrada de la vall e igualment les guies diuen que es preciosa, pero llavors em vist en que es converteix el Yosemite parc els cap de setmanas (no recomanem la seva visita els weekends).



Una cascada... i nosaltres

 La gent... ha estat bastant horrible, gent per tot arreu, banyantse en els rius (hi han varis campaments), ocupan les zones de picnic i provocant caravanes quilometriques.

Una mica de gent intentant fer una foto

Pero em seguit disfrutant dels maravellosos paisatges que ens ha brindat aquesta vall.

Em anat al Mirror Lake, on al matí es reflexa el Half Dome, em caminat per enmig de boscos de pins gegants i hem vist la Lower Yosemite Fall (impresionant... si li treus la gent).

Però l'aventura l'hem tingut a l'hora de buscar allotjament ja que veient que casi ho teniem tot vist, em decidit seguir fent la nostra ruta, creuar el parc i buscar un allotjament a les poblacions de l'altre banda, pero tot ha estat més lluny de la realitat, em començat a buscar allotjament (amb l'ajuda del GPS) i no hi havia manera, em anat baixant, reseguint poble per poble veient sempre el No Vacancy de sense lloc.

Al final, en un poble que no sabem ni com es diu, em entrat en un motel que hi havia "Vacancy", ens em plantat a recepció i hi havia una dona amb el seu fill que s'han quedat la ultima disponible, nosaltres, abatuts anavem a sortir quan ella amb un castella dubtos ens ha proposat de compartir habitació i gastos. Nosaltres em dit que si no hi havia problema ens apuntavem, i així a siguit.

Llavors ens em presentat, es diuen Carola i Julian, i son alemanys, també estan de ruta per la costa oest encara que ells després passaran uns dies a Nova York abans de tornar. La veritat es que són molt simpatics i oberts i el nen d'uns 14 anys parla Alemany, angles i castellà, a veure si apren en Zapatero i els seus ministres de educació.

Foto de familia

Demá encara no sabem si creuarem el Death Valley o ho deixarem per dilluns al matí, el temps ho decidirà.

Bona nit.