Ahir no vaig poguer actualitzar, pero ho faig offline i ho penjo ara, a més avui entrada doble.
Em visitat el park Yosemite, després de casi 2,5h de cotxe per arribar desde un lloc indeterminat entre San Francisco i el parc (on hem passat la nit perque ja no podiem més).
Les primeres impresións son impresionants, arbres gegants (com els nostres pins pero molt més amples), pareds de pedra gegants (el somni de qualsevol escalador) i un verd deslumbrant. Pero em arribat a l'entrada del parc i sens ha començat a caure la magia, al tindre que fer cua per entrar ja que es paguen 20 dolars per cotxe, que ho trobem normal, pero crean un coll d'ampolla per poguer entrar al parc.
Bé, superada aquesta primera prova, em anat entrant en el Yosemite Valley, on hi ha la concentració de la majoria de maravelles d'aquest parc, increibles castades i els famosos Half Dome i el Capitan.
| Vistes desde la Vall de Yosemite |
Em decidit començar veient la Cascada BridalVeil Fall, ja que es la més propera a l'entrada de la vall e igualment les guies diuen que es preciosa, pero llavors em vist en que es converteix el Yosemite parc els cap de setmanas (no recomanem la seva visita els weekends).
| Una cascada... i nosaltres |
| Una mica de gent intentant fer una foto |
Pero em seguit disfrutant dels maravellosos paisatges que ens ha brindat aquesta vall.
Em anat al Mirror Lake, on al matí es reflexa el Half Dome, em caminat per enmig de boscos de pins gegants i hem vist la Lower Yosemite Fall (impresionant... si li treus la gent).
Però l'aventura l'hem tingut a l'hora de buscar allotjament ja que veient que casi ho teniem tot vist, em decidit seguir fent la nostra ruta, creuar el parc i buscar un allotjament a les poblacions de l'altre banda, pero tot ha estat més lluny de la realitat, em començat a buscar allotjament (amb l'ajuda del GPS) i no hi havia manera, em anat baixant, reseguint poble per poble veient sempre el No Vacancy de sense lloc.
Al final, en un poble que no sabem ni com es diu, em entrat en un motel que hi havia "Vacancy", ens em plantat a recepció i hi havia una dona amb el seu fill que s'han quedat la ultima disponible, nosaltres, abatuts anavem a sortir quan ella amb un castella dubtos ens ha proposat de compartir habitació i gastos. Nosaltres em dit que si no hi havia problema ens apuntavem, i així a siguit.
Llavors ens em presentat, es diuen Carola i Julian, i son alemanys, també estan de ruta per la costa oest encara que ells després passaran uns dies a Nova York abans de tornar. La veritat es que són molt simpatics i oberts i el nen d'uns 14 anys parla Alemany, angles i castellà, a veure si apren en Zapatero i els seus ministres de educació.
| Foto de familia |
Demá encara no sabem si creuarem el Death Valley o ho deixarem per dilluns al matí, el temps ho decidirà.
Bona nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario