Las Vegas, Nevada

Faré una cronica dels dies que em passat a Las Vegas.

Primer una paraula, EXCÉS.

Es una ciutat que viu del i per el joc i han gastat tots els diners possibles perque això passi. Els Casino-Hotels estan fets perque no surtis d'allí, amb un ambient agradable (totalment tematic segons l'hotel escollit), restauració perque no tinguis que buscar res afora i totes les comoditats que necesitis (mentres estas jugant passen cambreres a servirte copes).

Posaré alguns exemples dels hotels, a tots pots entrar i fer fotos sense cap impediment, menjar, beure (i tots tenen moquetes, si cauen les begudes...).

Exterior de l'Excalibur

Exterior del New York New York, amb la seva montaña rusa que l'envolta

L'Esfinge del Luxor, també te una piramide.

Paris, je t'aime.

Encara que el que més ens va agradar va ser el Venetian, amb la seva reconstrucció dels canals de Venecia:

I encara que no ho sembli, el sostre es pintat, estem interiors.

Per cert, si algun li agraden les emocions fortes, no es pot perdre les atracciones de L'Stratosphere, la més espectacular per mi es un salt base desde els 300 metres que té l'Hotel. Espectacular.

Dilluns, 1 d'agost de 2011


Després de dormir bastant bé, avui toca el dia friki, visita (si ens deixen) a l'Area 51, on diuen que l'ejercit nord-americà tenen extraterrestres desde els anys 50.

Ens enfilem cap el nord, per bordejar la base militar de Nellis i visitar el poble de Rachel, a Nevada. Després d'un parell d'hores de cotxe pel desert més autentic d'Estats Units em arribat al poble de Rachel, on ja havien aterrat els alienigenes !!

Estan entre nosaltres...

Aquest ha tingut una averia

Després em intentat arribar fins les fronteres de al base Nellis, dins on hi ha la Area 51, em arribat pero no em pogut fer cap fotografia perque ens em "jinyat" ja que al arribar al cartell havia un tot terreny vigilant l'acces i a més deien que estaba prohibit fer fotos i que tenien permis per disparar contra qui trenques les normes, així que no em volgut fer enfadar als americans (que son una mica seus amb els secretismes) i em donat mitja volta, pero amb la satisfacció d'haver arribat tant lluny.

Una replica del cartell de veritat

I ja em fet camí fins a LAS VEGAS, i ho poso amb majusculas per que s'ho mereix, quan arribavem nos ens semblava res de l'altre mon (encara era de dia) pero al entrar a l'Strip em començat a flipar amb el que veiem, edificis gegants, igual que a les pelis pero a l'entrar al nostre hotel (ens allotjem en el New York New York) i em vist el hall, em vist que necesiteriem varis dies per veure aquesta ciutat.

Un tros del Hall de l'hotel

Em pujat a l'habitació i em baixat a veure el nostre hotel, per sopar alguna cosa. El poc que em vist ens ha impresionat.
 
L'exterior:

Façana del New York

I demà a seguir veient el Strip i trobar un vol per fer la visita al Gran Canyon (i tot això a 40 graus ara que son la 1 de la matinada, demà al migdia morirem...).

Avui un 2 por uno que ahir se'm va fer tard i estava molt cansat.

Diumenge, 31 de juliol de 2011

Després de despedirnos de la Carola i en Julian vam tornar al camí. Vam decidir tornar a entrar al parc Yosemite per veure la ultima part dels llacs que no vam veure el dia anterior per ser de nit. Vam tornar a fer la cua per entrar encara que com que teniem el pase del dia anterior (dura 7 dies) ens van avançar en la cua.

El problema el vam tindré al arribar al llac que voliem fotografiar, i es que va començar a ploure, fen que casi no poguessim baixar del cotxe, així que vam fer alguna foto nova pero vam tornar al camí.

El pla del dia era arribar al Death Valley e intentar creuarlo abans que es fes fosc. A l'hora de dinar vam arribar a Lone Pine, l'ultim poble abans d'entrar en el Death Valley.
Resulta en aquest poble i al seu voltant es van rodar moltes pelicules del oest dels anys 50-60 (i alguna més moderna) aixi que els restaurants i les botigues "farden" d'aquest fet i tenen les parets amb fotos de famosos que van passar per allí.

Reconstrucció d'un ranxo

Vam dinar en un restaurant un parell d'hamburgueses (la Queralt de pavo i jo de Bufal) que la propietaria ens va dir que eran del "ranxo", la veritat es que estaven molt bones.

A la tarda vam decidir creuar el Death Valley, el lloc més profunt de la terra, on s'arriben a temperatures de 60 graus (tot això ho deia la guia), suposem que perque estaba enuvolat pero no feia pas tanta calor, vam creuar el desert sense cap inciden (excepte que sens va fer de nit com sempre) i vam arribar a un motel del poble de Beatty, a l'altre banda del Death Valley (molt bon motel, per 40 euros hem dormit com reis (i reines)).

L'entrada del Death Valley



Un dels punts més baixos de la terra

I a l'endema, dia friki....

.
Ahir no vaig poguer actualitzar, pero ho faig offline i ho penjo ara, a més avui entrada doble.

Em visitat el park Yosemite, després de casi 2,5h de cotxe per arribar desde un lloc indeterminat entre San Francisco i el parc (on hem passat la nit perque ja no podiem més).

Les primeres impresións son impresionants, arbres gegants (com els nostres pins pero molt més amples), pareds de pedra gegants (el somni de qualsevol escalador) i un verd deslumbrant. Pero em arribat a l'entrada del parc i sens ha començat a caure la magia, al tindre que fer cua per entrar ja que es paguen 20 dolars per cotxe, que ho trobem normal, pero crean un coll d'ampolla per poguer entrar al parc.

Bé, superada aquesta primera prova, em anat entrant en el Yosemite Valley, on hi ha la concentració de la majoria de maravelles d'aquest parc, increibles castades i els famosos Half Dome i el Capitan.

Vistes desde la Vall de Yosemite

Em decidit començar veient la Cascada BridalVeil Fall, ja que es la més propera a l'entrada de la vall e igualment les guies diuen que es preciosa, pero llavors em vist en que es converteix el Yosemite parc els cap de setmanas (no recomanem la seva visita els weekends).



Una cascada... i nosaltres

 La gent... ha estat bastant horrible, gent per tot arreu, banyantse en els rius (hi han varis campaments), ocupan les zones de picnic i provocant caravanes quilometriques.

Una mica de gent intentant fer una foto

Pero em seguit disfrutant dels maravellosos paisatges que ens ha brindat aquesta vall.

Em anat al Mirror Lake, on al matí es reflexa el Half Dome, em caminat per enmig de boscos de pins gegants i hem vist la Lower Yosemite Fall (impresionant... si li treus la gent).

Però l'aventura l'hem tingut a l'hora de buscar allotjament ja que veient que casi ho teniem tot vist, em decidit seguir fent la nostra ruta, creuar el parc i buscar un allotjament a les poblacions de l'altre banda, pero tot ha estat més lluny de la realitat, em començat a buscar allotjament (amb l'ajuda del GPS) i no hi havia manera, em anat baixant, reseguint poble per poble veient sempre el No Vacancy de sense lloc.

Al final, en un poble que no sabem ni com es diu, em entrat en un motel que hi havia "Vacancy", ens em plantat a recepció i hi havia una dona amb el seu fill que s'han quedat la ultima disponible, nosaltres, abatuts anavem a sortir quan ella amb un castella dubtos ens ha proposat de compartir habitació i gastos. Nosaltres em dit que si no hi havia problema ens apuntavem, i així a siguit.

Llavors ens em presentat, es diuen Carola i Julian, i son alemanys, també estan de ruta per la costa oest encara que ells després passaran uns dies a Nova York abans de tornar. La veritat es que són molt simpatics i oberts i el nen d'uns 14 anys parla Alemany, angles i castellà, a veure si apren en Zapatero i els seus ministres de educació.

Foto de familia

Demá encara no sabem si creuarem el Death Valley o ho deixarem per dilluns al matí, el temps ho decidirà.

Bona nit.

Llestos, avui em acabat de veure San Francisco, em començat el matí veient el parc del presidio i fent les fotos de rigor al Golden Gate (no seria Red Gate...?).

El Golden Gate (i nosaltres)

Em anat al Japantown, el barri japonés de San Francisco, es més petit que Chinatown però amb identitad, em anat a un centre comercial japonés i em caigut en la tentació de diverses coses frikis, com sempre xD. Em aprofitat per dinar i aixi recordavem el viatge de l'any passat a Japó (quines ganes de tornar).

Després em anat al Golden Gate Park, el gran parc de la ciutat, no tant centric pero molt gran, semblant al Central Park de Nova York, es un bosc amb carrers i caminets al ben mitg de la ciutat. Voliem anar al Japanes Tea Garden, com el seu nom indica, un jardi tipicament japones, pero som una mica garrepas i com que valia 7 dolars per cap i ja vam veure els autentics l'any passat, em passat de veure'l.

Pero em acabat d'aprofitar la tarda i em vist un barri hippy molt tipic (ja que una gran part del moviment hippy dels anys 60 va originarse a San Francisco), bastant pintoresc.

Una botiga colorida

I em acabat el dia visitant (es un dir, no em passat de l'entrada), la seu d'un dels estudis de cine més importants per nosaltres: PIXAR.

Que frikis som...

I ja estem de camí al parc Yosemite, així que demà osos i pumas (si no actualitzo demá potser estem per el park sense internet, si no poso res en més dies sens ha menjat un os).

Ja em visitat un bon tros de San Francisco, practicament tot el casc antic, Chinatown, el port, la zona coneguda com Fisherman Wharf amb el Pier 39.

Opinio de la ciutat:

 Esta força bé pero la gracia la té amb els desnivells dels carrers, pujar a dalt d'un carrer i veure que fa una baixada impresionan per tornar a pujar per l'altra banda es una gran impresió i fa gracia, pero si a la ciutat li treus aixó es queda com una ciutat molt "normaleta" d'Estats Units (que no tenen res a veure amb les ciutats españoles).

Aixo si, Chinatown, inmens pero molt turistic.

En resum, una ciutat interesant pero amb encants molt localitzats. Potser si l'exploresim més dies milloraria la opinió pero fen ruta tenem que agafar una impresió inicial.

Alcatraz

Els famosos leones marinos del Pier 39

 

Demà acabarem de veure el que ens ha quedat (el Japan Tea Garden i el presidio) i començarem el road trip cap el park Yosemite.

Per cert, no ho em pogut evitar:



El Marc s'escapara d'Alcatraz... 



.
Un nou dia i una nova entrada.

Em passat la nit a un motel de carretera, la veritat es que ha sigut una gran experiencia i son igual que a les pelis.

Despres em fet ruta fins arribat a San Francisco, em recorregut uns 600 kilometres, desde una mica més al nort de Los Angeles que es on vam arribar ahir.

Em reseguit tota la costa californiana, paran en algun poble i sobretot, paran al poble del Clint Eastwood, Carmel.

Es un poble, la veritat, que ens ha sorpres. Un poble al centre de la montaña, amb les cases entre els arbres i tot en pujadas i baixades, pero al costat del mar, una platja molt gran de sorra caribenya, blanca i fina.

Ens ha sorpres trobarnos gent banyant-se (no gaires pero algú que altre sí) ja que l'aigua esta molt freda encara que sigui estiu.
Només ens hem atrevit a tocar l'aigua amb els peus i ja ne'm tingut prou.

I dema explorarem San Francisco...

.